Nou text de na Carolina
2. Horitzó circular
~Feia dies que caminava incansable per
senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia
cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només
néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant
seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només
caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els
seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll
estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I
quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es
deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell
en què els somnis són els que decideixen.
Un dia, que semblava igual a tots els
anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas,
els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i
volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del
seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una
clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre
d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per
triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins
ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense
necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què
fer. Era de dia i es posà a dormir.
La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.
1. Llegeix el nou text de na Carolina. Destria la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.
2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema?
3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.
4. Fes-ne un comentari al blog de na Carolina
www.http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/2-horitzo-circular/
on expliquis el significat del text, el tema i la teva opinió personal.
Si vols, pots aprofitar per fer alguna pregunta a l'escriptora. 1.
INTRODUCCIÓ: Feia dies que caminava incansable per
senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia
cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només
néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant
seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol.DESENVOLUPAMENT: Perquè només
caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els
seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll
estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I
quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es
deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell
en què els somnis són els que decideixen.
Un dia, que semblava igual a tots els
anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas,
els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i
volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del
seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una
clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre
d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per
triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. DESENLLAÇ: Fins
ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense
necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què
fer. Era de dia i es posà a dormir.
La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.
2. Lo que m'hos duu la vida
3.
Als costats de la dona hi ha arbres negres molt grans i mal "cuidats" i entre ells està molt
oscur però davant de tot, es veu la llum del camí.
4.*
