Poesia... que vos ha acompanyat tot el curs!

Poesia... que vos ha acompanyat tot el curs!

            

  1. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.
Primavera:  Me'n dona com a molta tranquilitat, ganes de sortir a ne's carrer i veure la alegría del món
Tardor: Me'n dona un poc de tristesa i m'apeteix estar més en casa
Hivern: Vull estar amb sa familia, estar amb els amics i veure pelicules o jugar a casa, estar amb s'atl·lota,etc
Estiu: És l'estació que més m'agrada, vull estar per es carrer amb els amics lo més tart que pugui, pasarm-ho bé, etc
                2. Hem d'elaborar el poema grupal pel projecte i...CONJUGAREM ESTROFES. Heu d'escriure dues estrofes de tres versos cada una, amb rima consonant els dos versos darrers de cada estrofa. Ha de tenir aquesta estructura i ha de començar dient "Jo vull...":
                                                
                                                      Jo vull
                                                      trobar un bon futur,
                                                      això mateix m'augur.
                                                       no estar a l'atur.
                                                       M'aniré a menjar un yogur,
                                                       que estic que no puc.

Dites populars i refranys del sol

Dites populars i refranys del sol

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 

                                               Dites populars i refranys del sol

Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
Que en juriol com fa calor surten les garbes
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon sol
Que en jiuliol en l'era es derreteix es gel
Any de sol, any d'alegria
Perquè quan fa sol/calor la gent es diverteix més i s'ho passa millor
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raig
Corona de sol mulla els pastors, corona de lluna pastors eixuga
Crema més el sol d'Abril que el de tot l'estiu
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blat
Que entre aquests mesos es quan millor neix es blat
Del sol d'hivern i de núvols d'estiu, enganyats eixiu
El sol de març porta refredats
Es quan la gent se sol costipar i això per es cambi de sol a fred
El sol de juny estalvia llum
Com fa molt de sol no fa quasi falta encendre es llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
Que com no ploura és millot no sembrar
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa avia
El cambi d'hora de l'hivern
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Pel Juny, molt sol i molta son
Pel juliol, pobres dels que estan al sol
Que pobres es que treballen al sol per la calor que fa
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Per el fred que fa es millot tenir es sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Que després de ploure i al dia següent fa sol, es quan surten els caragols
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
Que tothom vol sol i res més
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Que és casi impossible que surti sol a febrer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Que plou tant com fa sol
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Vent de llevant, sol triomfant

La il·lustració és de Hello bird

El segle XIX

El segle XIX

                         

 1. Explica la societat espanyola del segle XIX.



 2. Explica la industrialització espanyola al segle XIX.

 3. Amplia la informació dels apunts de socials sobre la Mineria i el Carbó.

 4. Explica les condicions de feina dels miners i les malalties que poden contreure.

 5. Penja imatges relacionades amb cada activitat

1-La revolució liberal i el procés industrialitzador que va viure Espanya en el segle XIX van transformar profundament la societat ja que els estaments característics d’una societat de l’Antic Règim van deixar pas a l’articulació d’una societat de classes pròpia d’una societat capitalista. Tanmateix, la societat espanyola del vuit-cents presentaria uns trets diferencials força diferents segons el territori al qual ens referim


2- Els problemes de la industrialització espanyola.- A mitjan segle XVIII, Espanya continuava sent un país eminentment agrícola. Els factors que van influir negativament en la industrialització van ser els següents: L’escassa capacitat de compra de la població espanyola. La manca d’inversions i l’absència de burgesia industrial. Els problemes de transport. L’escassetat de fonts d’energia. La posició allunyada d’Espanya respecte dels nuclis més industrialitzats d’Europa


4- Es tracta d'un treball dur i perillos, ja que qualsevol accident pot obturar-los l'entrada d'aire o sepultar-los. A les mines de carbó és d'especial importància el problema del grisú. El sol fet d'estar contínuament sota terra els exposa a més radiactivitat natural (descendents de la cadena del radó) que la resta de persones, i la incidència de càncer de pulmó en aquesta població també és major (gairebé segura si a més el miner és fumador), a més d'altres malalties, com la silicosa, sobretot del sistema respiratori i sovint anomenades popularmentdel miner. Malgrat això, és una feina que han fet nens

5-

El segle XIX

1. Explica la societat espanyola del segle XIX.
En el conjunt d’Espanya, la preeminència del sector agrícola i el baix desenvolupament industrial van fer que la classe burgesa fos relativament feble, mentre que la noblesa conservava molta més influència que en altres països de l’Europa Occidental. A causa d’aquest fet, la societat espanyola va evolucionar molt més lentament que d’altres societats del seu entorn perquè la pervivència de la mentalitat i els costums aristocràtics van dificultar l’arrelament de les formes de vida burgeses, mentre que l’Església va continuar exercint una gran influència social. 
A Catalunya, en canvi, el desenvolupament industrial i el creixement urbà, preferentment de Barcelona, van donar a la societat catalana uns trets diferencials. La noblesa va anar perdent de forma progressiva la seva preeminència econòmica i social, mentre que la puixant burgesia industrial creixia tant en el nombre dels seus integrants com en rellevància social. Ara bé, aquesta burgesia va ocupar un lloc molt secundari en l’organització de l’aparell estatal liberal espanyol, que, en bona part, va continuar en mans dels grans propietaris agrícoles. També va ser a Catalunya on es concentrava la part més important del proletariat espanyol, el que va suposar que les associacions obreres i l’obrerisme hi tinguessin la seva força més gran.


2. Explica la industrialització espanyola al segle XIX.
Al segle XIX la indústria va començar a desplaçar a l'agricultura com a principal activitat econòmica en els països més avançats. Això va propiciar la transformació de l'economia d’alguns països europeus. No obstant això, España no es va industrialitzar com França, Gran Bretanya o Alemanya, ja que la seva economia seguia essent bàsicament agrària i el sector industrialitzat era poc competitiu a nivell internacional.
Els motius que van fer d'España un país poc industrialitzat en aquest segle vénen de diferents àmbits. Per començar, Espanya està situada a l'extrem sud-occidental d'Europa, la qual cosa encaria el transport de productes i matèries primeres a l'estranger. A més, durant el segle XIX España era un estat proteccionista, és a dir, imposava limitacions a la importació de productes estrangers (com la imposició d'aranzels) amb la finalitat d'afavorir el producte nacional, ja que aquest resultaria més barat per al comprador que el producte estranger. Això es va tractar de remeiar imposant una política lliurecanvista, que es va trobar amb l'oposició dels focus industrials espanyols, els quals veien les seves vendes amenaçades pel baix preu dels productes importats i al final no va ser imposada.
D'altra banda, el baix poder adquisitiu de gran part de la població espanyola (agricultors i pescadors) era la causa de l'escassa venda i, per tant, l'escassa necessitat de producció. Una família de camperols mitjà gastava gairebé tots els guanys en cobrir les seves necessitats bàsiques, per tant el seu consum d'altres productes era mínim. A més, el percentatge de població que treballava a indústries, mineria i construcció era molt petit (14,4% el 1877, la meitat que en els països més industrialitzats), de manera que la producció també era més reduïda. 

 3. Amplia la informació dels apunts de socials sobre la Mineria i el Carbó.
La mina amb extracció continuada més antiga del Regne Unit és la Tower Colliery al sud de Gal·les. Va ser iniciada el 1805 i va ser tancada el 2008.

A Amèrica es va extreure carbó des de principis de segle XVIII i comercialment des de 1730 a Midlothian Virgínia.

Les màquines de tallar carbó es van inventar a la dècada de 1880. Abans d’aquest invent, el carbó es treia a pic i pala. Cap 1912 les mines a cel obert es van dirigir amb pales a vapor especials.

  4. Explica les condicions de feina dels miners i les malalties que poden contreure.
Es tracta d'un treball dur i perillos, ja que qualsevol accident pot obturar-los l'entrada d'aire o sepultar-los. A les mines de carbó és d'especial importància el problema del grisú. El sol fet d'estar contínuament sota terra els exposa a més radiactivitat natural (descendents de la cadena del radó) que la resta de persones, i la incidència de càncer de pulmó en aquesta població també és major (gairebé segura si a més el miner és fumador), a més d'altres malalties, com la silicosa, sobretot del sistema respiratori i sovint anomenades popularmentdel miner. Malgrat això, és una feina que han fet nens. 

 5. Penja imatges relacionades amb cada activitat.

Sempre púrpura

Sempre púrpura

Sempre púrpura

Assegut davant la consola, el podia veure gaudir d’aquell moment amb delit, entusiasme i diversió. Com un nen petit, en aquell moment tot el que l’envoltava s’esfumava com per art de màgia. Els seus cabells bruns, rebels i ferms el definien tan bé com el seu propi nom. Un nom d’un heroi llegendari que escapava de la llei i que tenia un gran cor, en benefici dels més desafavorits.

El seguia observant, mentre ell feia anar els dits d’ambdues mans ràpidament sobre el comandament de la consola, alhora que la seva cara emetia infinites ganyotes en mil·lèsimes de segon. Era com aquell heroi, de la vella Anglaterra, que es preocupava pels demés i ho donava tot, fent riure als seus amics i fent bromes a cada estona que se li presentava una ocasió.

Es feia gran, però el seu cor encara era el d’un infant. En aquell moment vaig creuar els dits i vaig desitjar que la seva sang es mantingués sempre púrpura.

       1. A qui va dirigit? Fes-ne un comentari al blog de na Carolina i de pas li pots passar l'escrit d'agraïment que li vas fer!http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/00-de-quin-divers-parlem/sempre-purpura/

Poema "La dona a la finestra" El teu primer poema...

Poema "La dona a la finestra" El teu primer poema...

      1. Torna a esciure el teu poema inspirat en la pintura "La dona a la finestra" de Dalí. L'hem d'enviar a na Carolina perquè









Jo i sa finestra, 

sempre n'hi havia tempesta.

Amb els meus pensaments

mai estic atenta en es present.

Les coses de la vida,

sempre me desanimen.

Encara que així m'intimiden,ara soc atrevida.

Vull sentir això que es diu amor

però també em dóna un poc de terror,

crec que seguiré dormint en sa meva habitació sola

i abans d'anar a dormir aniré a tocar tristament sa meva viola

Juan Manuel Ferrera Muñoz

Projecte...

Projecte...

            1. Explica què significa per a tu el projecte amb na Carolina Ibac i què t'ha aportat durant el curs. Mínim 8 línies.

És un molt bon projecte, perquè ens ensenya a comprendre les coses de la
vida llegint poemes, 0ens fa comprendre i fixar-me en coses que mai m'havia
fitxat ni imaginat.
Sobretot m'agrada això dels poemes que ens dedica a cadascun dels meus companys de classe, és molt original, i ens xerra de noltres amb unes paraules
més dolces, més maques, ... m'agrada molt com xerre de noltros, per això le
tenc tant de respecte.

            2. Fes una descripció del teu grup de classe. Pensa que podria anar inclosa a la introducció del nostre llibre.

És un dels millors grups de classe en que he estat en aquest institut, som tots
molts amics, ens dueem molt bé, no n'hi na cap dia en que no ens reim
( això és lo que més m'agrada ), som una classe molt divertida i "entretenguda" però això també afecta a malament en temps de classe, però quan esteim
centrats, tot molt bé!

           3. Fes un escrit en forma d'agraiment a na Carolina Ibac per la seva atenció amb nosaltres al llarg del curs.
Dir-la gràcies és poc, perquè ella a estat sempre allà ajudant-nos amb poemes, explicar-nos
lo que és la vida d'una altre forma, i sempre donar-nos lo positiu de tot. Això és une de les coses
que més m'ha agradat, que sempre hem de pensar en positiu i cercar lo positiu de les coses
perquiè això és lo que jo cerc, ser positiu! Mil i una de GRÀCIES Carolina Ibac!:)

Una historieta...

Una historieta...

Una historieta...

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa

 màgica, un nin i una ovella. Imaginació!

Això és un nin que tenía com a mascota una ovella, era el seu millor amic, anaven junts a tots els
llocs fins i tot dormie amb ell. Això que un dia esteien passetjant i varen trobar una caixa molt
extranya, pareixia que era "una caixa màgica", varen obrir-la i varen veure que de dins només
n'hi havia un llibre de pirates, el varen agafar i varen tonar a casa. A la nit es nin amb la seva millor
companyia, l'ovella, va agafar es llibre de pirates i el va començar a llegir, a l'estona es varen
quedar dormits i mentres dormien, de cop i volta esteien ell i la seva ovella en una illa deserta,
de palmeres, cocos, sa platja, ... era es lloc un justament sortia en es llibre. Varen anar passetjant
per l'illa i varen trobar un vaixell pirata, se'n varen espantar i no sabien que fer. Al poc temps
varen escoltar un sorolls de persones, varen anar-hi a mirar i si, eres ells, els pirates... esteien
molts espantats i ells mateixos sabien que ho estaben somiant, pero tot i així volien despertar-se'n.
Se'n volien anar a un altre puesto, lo més lluny possible d'allà, pero un dels pirates que venien
de gafar menjar, els va veure i els va capturar. Al dur-los amb els altres pirates li varen demanar
que a on hi era es tresor, i es nin va dir que no ho sabia, que no es era de s'illa, i els pirates
no se'l creien i el volien llençar als taurons, al poc temps es nin va pensar i se'n va recordar
que cuan llegia es conte també sortia això d'un tresor i li va contar en es capità del vaixell avon
pensaba que hi era. Varen anar i el varen trobar i de sobte només trobar es tresor es nin
i l'ovella es varen despertar, i només aixecar-se'n varen anar avon hi varen trobar la "caixa màgica"
i varen tonar es llibre i com si no hagués passat res.

La formiga bromista

La formiga bromista

A qui va dirigit? Comenta-ho al blog de la Carolina: http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/00-de-quin-divers-parlem/la-formiga-bromista/

Vet aquí una vegada, un formiguer a la muntanya, on totes les seves formigues anaven alhora a toc de campanada. Coordinades i previsores, sempre es preparaven de cara a l’hivern. Una de les formigues era molt bromista. Vet aquí el perquè l’anomenaven la formiga bromista.

La formiga bromista era molt feinera. Sabia que calia ser responsable però això no l’impedia prendre’s les obligacions amb alegria. Caparruda, engrescadora i sensible, s’esforçava en fer les coses bé, tot i que de vegades li costava i trigava una mica més. Però mai no es deixava vèncer per les adversitats. I cridava ben alt:  - El món és dels pesats!

Cada cop que una altra formiga estava trista, la formiga bromista no parava fins aconseguir arrancar-li un somriure. Perquè el seu lema era “si els demés són feliços, jo encara ho sóc més”.

Bromista i feliç, feinera i tossuda, també li agradava ser l’ànima de la festa i que tot girés al seu voltant. Un dia, a la formiga reina li va desaparèixer la corona. Tothom esverat i alarmat es posà a buscar-la. I sabeu on la trobaren? Sobre el cap de la formiga bromista, fent una paròdia del què significava per a ella la monarquia. De bon principi, això no agradà pas a la reina que immediatament li cridà l’atenció a l’ordre. I ella, amb una expressió de timidesa barrejada amb picardia, li feu l’ullet. Llavors la formiga reina li digué:

- Formiga bromista, no tens remei!

I tot seguit la formiga reina va fer una rialla que es propagà en forma d’eco per tot el formiguer. Després d’un silenci, totes les altres formigues esclataren a riure.

Vet aquí la moralina d’aquesta petita història: La vida és plena de responsabilitats en benefici de la societat i cada individu. La formiga bromista va ensenyar a tot el formiguer que sempre hi ha un bon moment per a riure i gaudir de la companyia, i que la feina és del tot necessària però no ens ha de fer renunciar al dret a tenir una vida divertida i feliç.

1- Va dirigit per na Esther...

Paraules per regalar...

Paraules per regalar...

 

 1. Llegiu aquest poema i en feis un resum. El van dedicar a na Carolina el grup de l'any passat. Seríeu capaços de regalar-li quatre versos també? Na Carolina necessita un poc d'ànims, n'hi enviam? Comença així:   

Ara que aquest curs ja s'acaba et regalam unes paraules. Unes paraules...

Poema creat pels pecupins: Paraules per regalar

  Paraules per regalar

    Ara que aquest curs ja s'acaba

et regalam unes paraules 

per totes les que ens has enviat. 

Les teves paraules han estat:

Unes paraules que ens han obert

els ulls, les orelles i

la capseta del pensar.

 Unes paraules que ens han fet

passar un curs ple de sorpreses

màgiques per recordar.

Unes paraules formoses, daurades

i amb tots els colors

que han estat la llum de les nostres matinades.

Per tot això, Carolina, et volem regalar:

Unes paraules d'agraiment

per tot el temps que ens has dedicat.

Això, evidentment, molt ens ha ajudat.

Unes paraules que has d'escoltar,

blanes, suaus i amb pell de xot

perquè mai no les puguis oblidar.

Unes paraules somniadores

que arribin a la lluna, sota el mateix estel

i omplin el fosc cel.

Ara que aquest curs ja s'acaba

et regalam unes paraules 

per totes les que ens has enviat.

Mòdul Voluntari 2012

1- L'hi estan comunicant a través d'un poema les "gràcies" per tot el treball de enviar-li poemes a ells.

Gràcies

Gràcies per motivar-nos amb els teus poemes
no sé que fariem sense els teus temes.
Gràcies per fer-nos pensar en les coses de la vida,
no sé que fariem sense tú, Carolina.

Juan Manuel Ferrera Muñoz 4rtC

Tu fas com sent

Tu fas com sent

         http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/00-de-quin-divers-parlem/tu-fas-com-sents/
            

Tu fas com sents

Diuen que a la vida tot té una recompensa. És com posar premi als propis esforços. Però res és controlable a la vida. De fet, hi ha la variable que molts anomenen sort, altres atzar. De totes maneres, altres tenen la creença que tot està preconfigurat i al néixer, ja se’ns vesteix amb un destí o fat. Qui sap?

Ell no creia en el destí perquè cada dia de la seva vida aportava un maó al castell que construïa. Un castell sense princeses ni reis, però ple de tendresa i amor, on els uns s’ajudessin els altres.

Pensava que practicant amb l’exemple, els demés es contagiarien. I al veure l’efecte contrari, es deia a ell mateix: “tu fas com sents”.

La maldat té la funció d’aprofitar-se de la bondat. I ell era la víctima propícia. Tot i així, seguia recte en la seva cursa i acabaria aquell castell, on jauria per sempre més.


 1. Llegeig aquest text i explica'l al teu blog.
Que fa les coses com les sent.

  2. A qui va dirigit? Per què?
Jose Antonio, per la seva personalitat

3. Fes-ne un comentari a la pàgina de na Carolina.