Activitat final sobre el quadre de " La dona de la finestra " De'n Dalí

Activitat final sobre el quadre de " La dona de la finestra " De'n Dalí

              

                          
               1. Torna a penjar la imatge del quadre La dona a la finestra de Dalí al teu blog i també la història que vares escriure.

               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't, i  li podrem mostrar a na Carolina, estarà contenta. Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

           La dona de la finestra

Això era una dona que es deia Cati i cada dia quan s'aixeca va a sa finestra i està una estona allà pensant, mirant el paisatge... y sempre pensa el perquè de les coses... Perquè varen desapareixer els dinosaures? Perquè la mania d'aplaudir? Perquè donam la mà dreta al saludar? Perquè deim que els gats negres donen mala sort? Perquè els paracaidistes diuen "Gerónimo"? Perquè deim " Bon profit "? Perquè l'aigua de la mar és salada? Perquè es produeixen els terratrèmols? Perquè ens dóna son després de dinar? Perquè les dones senten  més fred que els homes? Perquè tiritam cuan tenim fred?
"N'hi ha mil preguntes i moltes respostes per la mateixa pregunta"
Per això aquesta dona cuan s'aixeca de's llit i va a sa finestra comença a pensar el "perquè?" i la seva resposta.

Apesar de cuan vaig a sa finestra i pens el perquè de les coses, tambe pens sobre tot el perquè més important per jo... el " Perquè estic sola? " i lo que crec és perquè cuan tenia al·lot anava tot molt bé, fins que va arribar una mala notícia... que tenia càncer. Cuan s'ho vaig contar al meu xicot només dirli això als pocs dies em va deixar i doncs desde allà com tots sabien sa meva en "enfermetat" ningú volia estar amb jo.
La enfermetat va anar empitjorant perquè ningú volia estar amb jo i jo donc em posava triste, apesar que els meus pares ( que ara estan morts per un accident ) m'apojaben. Varen pasar mesos, anys i vaig anar pensant que no tenía que estar malament per els xicots i menys tenint uns pares que m'estimaven tant, i com ja no em posava tant trista al cap del temps em varen donar la noticia que vaig guanyar al càncer, però ja va pasar molts d'anys i ara tenc 46 anys i és molt difícil trobar parella.
També sempre tenc en ment lo que em varen dir el meus pares quan em va deixar es meu al·lot " Mejor sola que mal acompañada ".

 Poema

Jo i sa finestra, 

sempre n'hi havia tempesta.

Amb els meus pensaments

mai estic atenta en es present.

Les coses de la vida,

sempre me desanimen.

Encara que així m'intimiden,ara soc atrevida.

Vull sentir això que es diu amor

però també em dóna un poc de terror,

crec que seguiré dormint en sa meva habitació sola

i abans d'anar a dormir a tocar tristament sa meva viola