Poema

Jo i sa finestra, 

sempre n'hi havia tempesta.

Amb els meus pensaments

mai estic atenta en es present.

Les coses de la vida,

sempre me desanimen.

Encara que així m'intimiden,ara soc atrevida.

Vull sentir això que es diu amor

però també em dóna un poc de terror,

crec que seguiré dormint en sa meva habitació sola

i abans d'anar a dormir a tocar tristament sa meva viola