La formiga bromista

La formiga bromista

A qui va dirigit? Comenta-ho al blog de la Carolina: http://somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/00-de-quin-divers-parlem/la-formiga-bromista/

Vet aquí una vegada, un formiguer a la muntanya, on totes les seves formigues anaven alhora a toc de campanada. Coordinades i previsores, sempre es preparaven de cara a l’hivern. Una de les formigues era molt bromista. Vet aquí el perquè l’anomenaven la formiga bromista.

La formiga bromista era molt feinera. Sabia que calia ser responsable però això no l’impedia prendre’s les obligacions amb alegria. Caparruda, engrescadora i sensible, s’esforçava en fer les coses bé, tot i que de vegades li costava i trigava una mica més. Però mai no es deixava vèncer per les adversitats. I cridava ben alt:  - El món és dels pesats!

Cada cop que una altra formiga estava trista, la formiga bromista no parava fins aconseguir arrancar-li un somriure. Perquè el seu lema era “si els demés són feliços, jo encara ho sóc més”.

Bromista i feliç, feinera i tossuda, també li agradava ser l’ànima de la festa i que tot girés al seu voltant. Un dia, a la formiga reina li va desaparèixer la corona. Tothom esverat i alarmat es posà a buscar-la. I sabeu on la trobaren? Sobre el cap de la formiga bromista, fent una paròdia del què significava per a ella la monarquia. De bon principi, això no agradà pas a la reina que immediatament li cridà l’atenció a l’ordre. I ella, amb una expressió de timidesa barrejada amb picardia, li feu l’ullet. Llavors la formiga reina li digué:

- Formiga bromista, no tens remei!

I tot seguit la formiga reina va fer una rialla que es propagà en forma d’eco per tot el formiguer. Després d’un silenci, totes les altres formigues esclataren a riure.

Vet aquí la moralina d’aquesta petita història: La vida és plena de responsabilitats en benefici de la societat i cada individu. La formiga bromista va ensenyar a tot el formiguer que sempre hi ha un bon moment per a riure i gaudir de la companyia, i que la feina és del tot necessària però no ens ha de fer renunciar al dret a tenir una vida divertida i feliç.

1- Va dirigit per na Esther...